Administrar

Vent de Mestral, vent del nord, vent fred, vent transversal. Una forta Mestralada, és una ventada amb força. Sacsejar, despertar, conscienciar a la gent d'aquestes terres, de la importància de defensar les identitats nacionals. La unitat dins la diversitat, la llibertat individual i col·lectiva, la resistència davant la globalització, la igualtat com objectiu, la felicitat com a dret, tot està per fer, tot és possible.

El nen que estim

Pitius | 04 Maig, 2005 21:27

Hola em dic Mar i estic a casa del meu avi i estic escrivint perquè necessito consells perquè hi ha un nen que m'agrada molt que es diu Manu i no se que puc fer perquè em faci cas.Jo avui día 4-5-05 me n'he anat a Barcelona i ho he passat molt malament perquè el tenía que deixar fins diumenge però encara sort que una millor amiga que es diu Sus li ha dit que em dones el bon viatge però igualment sempre pens amb ell, somi-ho amb ell... i això no s'acaba mai però tampoc no es que vulgi deixar de pensar però ... en fi necessito consells ajudem per favor.

29 d'abril de 1.949

Pitius | 29 Abril, 2005 11:44

Avui fa 56 anys, era divendres i feia sol, abril estava acabant. A la vora tres quarts de deu del matí, vaig arribar al món dels humans. Quina vanitat, recordar aquí el dia que vas néixer, oi¡.Bé són coses que et passen pel cap el dia que fas anys. Ara amb aquesta eina de comunicació, com és internet, sembla que tinguis d'informar i més informar. Passen els anys i sempre sents les mateixes coses dites per diferents persones. La vida no canvia tant com sembla a travès dels anys. Quan ets jove diuent, tens tot un futur per endavant. Quan ets ja gran dius als joves, el futur és vostre. I el futur mai arriba. Quantes esperances, quantes il·lusions i quantes frustacions. Les petites coses de cada dia són el més important que em passa. La sort de mirar i observar, d'escoltar i aprendre, de lluitar i disfrutar, de caminar sense aturar. Haver viscut més de cinquanta anys sense guerres, és tot un privilegi. No per això hem deixat de voler canviar les coses injustes, la vida, és un cicle i un atzar. Compromís, amb les capes i les classes populars de totes les nacions del món, pel seu alliberament, això sempre serà el futur.

14 D'ABRIL DE 1.969

Pitius | 14 Abril, 2005 10:27

Avui fa 36 anys que em vaig casar per l'església amb una dona aragonesa. La casualitat va fer que fos un 14 d'abril, el dia de la unió matrimonial. Passats els anys aquest 14 d'abril s'ha fet més important, des de el silenci històric del franquisme, cada any se celebra en cercles petits l'esdeveniment de la Proclamació de la República Catalana des de el balcó del Palau de la Generalitat, pel President Francesc Macià i Lluçà. També en cercles republicans espanyols cada cop se celebra el mateix esdeveniment, a la resta de l'estat però diferent, la República Espanyola. Encara que és el mateix acte i el mateix dia, el matís català suscita friccions, no solament a Espanya sinò a la pròpia Catalunya. El simbol de la hissada de la bandera catalana al balcó de la Generalitat, significa la identificació catalana de la República. En canvi a l'Ajuntament de Barcelona la bandera hissada fou la republicana d'Espanya, de mans de Lluís Companys. Aquí està servida la confussió simbòlica de les banderes. La trajectòria política del President Macià, va ésser del tot coherent en aquell acte, proclamà la República Catalana, hissant el simbol català per exelència. Per a mi és evident que la única bandera republicana a Catalunya, és la quatribarrada. Encara que hi ha molts catalans, no definits i confusos, amb els simbols republicans catalans. Jo em vaig unir amb l'Aragó i vaig tenir fills catalans i de la unitat van sorgir individuos plenament catalans. Només la voluntat i la consciència de pertànyer a una Nació fan possible la clarificació identitària de les persones.

La mort.

Pitius | 05 Abril, 2005 13:15

Després de la mort del cap d'estat del Vaticà i cap espiriual de la religió catòlica, Joan Pau ll, tota la força milenària de l'església de Sant Pere, ha escenificat davant tot el planeta la mort d'una persona de carn i osos. Però aquesta mort tan ben escenificada a la ciutat del Vaticà, no és una manera habitual de fer-ho a la resta dels humans. Normalment les persones quan moren llevat de les morts violentes, moren en silenci acompanyats o no dels seus éssers estimats, és un darrer acte intím de la persona en aquesta vida terrenal. En canvi el Papa de Roma, ho a fet davant el món, quin país o territori del planeta no ho ha sabut?, cap ni un. La inmensa majoria dels humans per no dir la majoria absoluta, no són passejats després de morts, ben vestits, ben pentinats, entre coixins, estirat damunt un llit i embalsamat. Em sembla que això és enganyar i manipular el fet de la mort. Més quan aquest personatge representa la vida o hauria de representar la figura de Crist a la terra.

Condemnar la violència

Pitius | 21 Març, 2005 14:43

S'està demanen a Batasuna i d'altres formacions abertxales basques que condemnin la violència etarra, per a legalitzar-los. Com és ben sabut les formacions polítiques basques, condemnen tota classe de violència. Ara, que hi han rumors de converses entre el govern espanyol, el PSOE i Batasuna i també d'ETA, el Partit Popular insinua que no n'hi ha prou en fer una declaració de condemna de la violència d'ETA. Això vol dir que sempre faltarà un darrer pas per acceptar la legalització de Batasuna. Després vindrà la renúncia a la independència de Euskalherria, més tard rebaixar el sentiment basc, evidentment deixar de parlar el basc pel millor enteniment de tots, finalment ésser plenament espanyols, que d'això és el que es tracta, la desaparició de qualsevol indici de diferència en la forma de pensar, dels espanyols.

L'Estàtua.

Pitius | 18 Març, 2005 11:28

Els fets que han envoltat, el desmantallament de l'estàtua del dictador, que va sotmetre als pobles de l'estat espanyol, durant quasi 40 anys. Han despertat tota una sèrie de reaccions, des de els nostàlgics franquistes de la extrema dreta fins els neoliberals del Partit Popular, passant per personatges com Felipe Gonzalez. I és que els 40 anys han calat profundament en les ments de molta gent, la por històrica, l'autoritàrisme sistemàtic, la moral catòlica entaxonada, el servilisme al poder, el masclisme de xuleria, la manipulació mediàtica, tot plegat i el "atado i bién atado" han fet la resta. No és res més que la por a la llibertat, a la diferència, a la claretat, a la transparència, a la convivència amb el conflicte, a no està dirigits, a pensar per un mateix, a tenir critèris pròpis, a ser crític amb tot, en fi a exercir de democràta. La segona transició esper i desitjo que hagi començat i no pari fins a posar les coses al seu lloc, en una societat més lliure, més justa i més igualitària.

Ara fa 10 anys.

Pitius | 10 Març, 2005 12:58

Avui fa 10 anys, vaig quedà tocat per la mort de l'Ovidi Montllor. Un referent del poble, una lluita que ve de lluny i va més lluny, un combat a favor de les classes i capes populars de la nostra Nació. Les seves cançons, les seves actuacions, la seva actitut, el seu compromís, la bondat amb els desheredats i la ràbia acumulada contra els poderosos. En el seu enterrament, cerimonia civil al tanatori de les corts, vaig estar-hi al costat de la Maria del Mar, emocionant. En arribar a casa, després de vivir-ho, vaig fer unes lletres dedicades a ell. A tu Ovidi Estàs de vacances eternament però s'et sent i nota arreu. La gent, el teu poble, el meu. De nord a sud, de ponent a llevant estàs present, encara que de vacances ets símbol punyent del nostre poble. Les consciències nacionals et cercaran, sempre. Quan vagi a Alcoi anirè al barranc et notarè pels carrers d'Alacant quan navegui per la mar, et recordarè quan passetgi per Gràcia trontollarè. Ovidi, saps una cosa: Som molts més que els què ells diuen i pensen, gràcies.

Som un poble?

Pitius | 04 Març, 2005 15:02

Avui no sé on he llegit, Espanya 20 Catalunya 3, referint-se al 3 per cent actual. Si tothom sospitava, deia, comentava les comissions per l'obra pública dels Ajuntaments i els Governs, de primer per a financiar els partits polítics i després cap alguna butxaca corrupta. Crec que hauriem d'arribar a fons sobre la qüestió, no hi ha marxa enrrera, si s'ha destapat no podem amagar-ho més, que s'investigui qualsevol sospita, ja sigui per mitjà de la fiscalia anticorrupció o comissió parlamentària o oficina antifrau. Però no solament a Catalunya, també a Espanya i al món, així farem un altre món millor. És vergonyant i patètic veure personatges com Zaplanas, Piqués, Aguirres donant lliçons d'honradessa a la resta dels humans, que es pensen, que som tots idiotes, per qui ens prenen tots aquests?.

Reflexions a l'entorn del Referèndum.

Pitius | 24 Febrer, 2005 18:08

Al passat Referèndum pel l'aprovació o no, del Tractat de la Constitució europea, hi va haver cinc opcions, plenament democràtiques, per a pronunciar-se, l'abstenció, el sí o el no, el vot nul o en blanc. Si mirem els resultats, veiem els percentatges de totes les opcions, al conjunt de l'estat espanyol, l'abstenció és majoritària, la participació és minoritària, el sí és minoritàri, el no també és minoritari juntament amb el vot blanc i el nul. Jo posaria totes les opcions dins d'uns grans grups, el conformista i el inconformista. Dins del conformista, la opció del sí, minoritària dins el conjunt i dins l'inconformista totes les altres opcions, el no el nul en blanc i l'abstenció, per tan majoritària. Les democràcies dites occidentals, les dels nostres entorns, el joc democràtic, és, el joc de majories i minories. No entenc aquesta forma de democracia, que diuen els constitucionalistes, ens hem donat a nosaltres mateixos. Una manera molt particular d'entendre la democràcia, segons convingui a qui ho proposa i va bé als seus interesos.

No, nosaltres no som d'eixe món.

Pitius | 17 Febrer, 2005 13:19

Dissabte 19, és el dia de la reflexió, jo ja fa molts anys que reflexiono i la línea a seguir sempre ha estat la mateixa. Estic contra la desigualtat, contra les injustícies, contra les tortures, contra l'explotació, contra l'espoli fiscal dels nostres pobles, contra les imposicions antidemocràtiques, per la llibertat dels pobles i les persones. Per tan ja molts d'anys que reflexiono, sempre en sa mateixa direcció. Com dèsfer tot l'entrallat econòmico-consumista del món, i Europa és un mercat gran molt gran, dedicat a incrementar beneficis inmediats per a les seves empreses, deixant de banda la sort dels treballadors/es com a persones humanes, només estan al servei de les empreses multinacionals. És allò que diuen, generar riquesses, creixèment econòmic, un engany com una catedral(també). NO, a tot això i a la constitució.

15 de febrer

Pitius | 15 Febrer, 2005 10:48

Avui fa dos anys, els carrers de les principals ciutats del planeta, estaven plenes de gent cridant contra la guerra. El NO a la guerra, era multitudinària. Que ha quedat de tot allò?, doncs res. A casa nostra els partits d'esquerra han guanyat possicions, els acords del Tinell varen fer possible el tripartit català. A l'estat espanyol, la derrota del Partit Popular va donar peu a una majoria d'esquerres, resultat, el primer partit guanyador, PSOE, governa l'estat. La guerra, continua, l'Irak s'està desfent en munts de morts per totes bandes i Bush continua presidint l'imperi nord-americà. Aquesta marea humana recorrent els carrers del planeta, semblava que hauria de desenbocar en alguna cosa però, res de res tot segueix igual o pitjor. Les catastrofes naturals han arresat zones del planeta probocant cents de milers de persones mortes, inundacions, terratremols, tsunamis, incendis. Estem en un punt, on la terra sembla que digui, ja n'hi ha prou de problemes generats pels pròpis humans. La mare natura està aquí per fer-se notar, que no som res i tots estem sotmesos a l'equilibri còsmic. Estaria bé que a vegades observessím la vida que vivim, enmig de l'univers.

Amor

Pitius | 14 Febrer, 2005 13:12

Avui és Sant Valentí, dia de l'amor, dels enamorats, segons una tradició consumista nord-americana, el 14 de febrer dia per fer regals als éssers estimats. A Catalunya tenim una tradició també per celebrar l'amor, és el dia de Sant Jordi, en plena privamera entre roses i llibres. Quan algun ciutadà li pregunten pel dia de Sant Valentí, rapidament diuen no, nosaltres celebrem el dia de Sant Jordi. Avui ens hem aixecat saben que estava nevant a tot el pirineu i el prepirineu, tenim un hivern bastant hivern, vull dir que a l'hivern ha de fer fred i nevar. Jo de totes maneres ja estic cansat del fred i del hivern, ja tinc ganes que arribi la calor de l'estiu. Sóc una persona de clima càlid, a l'any 1.962 la nit de Nadal i el dia de Nadal vaig veure com la neu feia estralls a la ciutat de Barcelona, vaig quedar tip de neu per a tota la vida. Aquests fets diferèncials que tenim alguns catalans, no voler celebrar Sant Valentí m'omplen d'orgull de pertànyer a aquest grup humà dit catalans/es.

Bufa llevant

Pitius | 09 Febrer, 2005 17:41

Avui bufa llevant, vent contrari al mestral però molt beneficiòs per a les nostres terres. Hi aporta la pluja necessària per regar els conrreus i omplir les cisternes de s'aigua per a beure. Tant escases com són les nostres illes, d'aigua. Tenim una història farcida de com aprofitar-la, com conduir-la, com canalitzar-la, com han estat fet durant generacions i generacions d'homes i dones, estudiant la millor manera. Cada teula inclinada, cada teulada nivellada, cada casa assentada per obtindre els millors recursos naturals. Tot això s'acabat. La massificació turística, la pressa desmesurada, el guany inmèdiat, el benefici econòmic, l'especulació dels terrenys, dels boscos i les roques, han deixat un panorama desolat. Diuen els entesos que és el creixèment econòmic. Però per prosperar s'ha de fer malbè? i els nostres fills i nèts? què els quedarà?. Després arriben uns altres i diuen una paraula, sostenible, que afegir al creixèment. Però també es fa malbè. La pluja de llevant xisca damunt el ciment, li costa empapar la terra, corra i corra sense trobar llocs per fertilitzar. Omplen les muntanyes d'hormigó, sense pensar-ho, l'home el pitjor enèmic de l'home. Fins quan?.

Independència

Pitius | 02 Febrer, 2005 15:33

Sí, sí, sí, s'acabat la por, volem la independència. Mai com ara a la nostra història recent, hi ha hagut tants independentistes catalans. La paraula feia por als anys 70, recordo quan algú cridava independència, en alguna concentració o manifestació, hi havia gent que els feia silenciar, no això no, volem l'estatut. Els anys 80, la cosa ja va anar canviant, el MDT, la crida, Nacionalistes d'Esquerra, BEAN, PSAN, i altres formacions polítiques desterraren la paraula i potser el punt d'aquest creixement fou el recital Llach el camp del Barça, on 100.000 persones cridaren amb tota la força, independència. Veniem d'una frustació, com va ser la transició. La mal anomenada mòdelica "transición española", va deixar al calaix un munt de coses sense resoldre, que ara surten a la llum, des de les fosses republicanes passant per les nacions ibèriques, no reconegudes, fins la manca de depuració de les diferents institucions estatals, com són, les forces de seguretat, els jutges, les grans empreses, el clergat, la monarquia. Avui, la situació és totalment oberta, tothom a posat damunt la taula, les seves idees, els problemes no resolts i les ànsies de llibertat de les nacions sense estat, baix domini espanyol. Per això, independència ja no fa por, por els catalans que feien callar no fa gaires anys, als qui cridavan, ara també ells criden sense por. I està clar que després de 25 anys de constitució i estatuts, la gent s'adona que hem quedat curts amb les nostres demandes. I és que la gent del nostre poble, mira sabiament, l'expoli d'anys contra Catalunya. La independència és una qüestió de calès, sense diners no hi ha independència ni personal ni col·lectiva.

Feixista

Pitius | 27 Gener, 2005 22:28

Feixista no és un fabricant de faxes. La paraula feixista, darrerament surt molt als comentàris de la gent, tot aquell que no pensa com ell, és un feixista, fins i tot els més declarats feixistes ho neguen, no ho volen ser, són radicals, són racistes, tenen por al diferent, són violents de mena, són tancats i caps quadrats, però no són feixistes ho són els altres. Tot aquell que té por a la llibertat, és un feixista. Tenim uns quans exemples, la sra. Esperanza Aguirre, diu que la polícia que va detenir als dos càrrecs del PP, per la manifestació de dissabte passat a Madrid, són de la Gestapo. Els bisbes espanyols varen fer dir al Papa de Roma què, a l'estat espanyol no hi ha llibertat religiosa, que es promou el laïcisme. Que els nacionalismes de l'estat espanyol (no castellanistes)són criminals i atenten contra la sagrada unitat de la patria espanyola indivisible. Tot un seguit de declaracions descaradament feixistes però que intenten culpabilitzar als altres de nazi-feixistes, tot plegat ben curiós.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS